A History of Violence
Aquesta història de violència és directa, crua i sense concessions. No he llegit el còmic en què es basa (un d’aquells gruixuts i amb aspiracions, dels que es fan dir novel·la gràfica) més enllà de fullejar-lo per sobre, però des que vaig saber que en David Cronenberg (himself) es faria càrrec de l’adaptació vaig sentir curiositat per veure com devia ser.
A History of Violence representa un canvi de registre aparentment radical respecte tota l’obra prèvia del seu director. La font de partida, la naturalesa de la història, el protagonista. Tot sembla diferent del que havia fet fins llavors. Però llavors t’adones que fa temps que parteix de material aliè (després de Videodrome, només eXistenZ es basa en una història pròpia), que tot i les aparences es tracta d’una història fàcilment integrable en la seva manera de fer i que en Viggo Mortensen és enorme.
En Cronenberg porta quaranta anys demostrant-nos que pot violentar la ment de manera devastadora, agafar un personatge i girar-lo psicològicament del revés. Ara tenim clar que ho pot fer de manera igual d’efectiva (i elegant) físicament. Poc després ho va acabar de rematar amb Eastern Promises, però ja en parlarem quan toqui tornar-la a veure. Serà d’aquí poc.
A History of Violence
Les coses s’agraeixen encara més quan són sinceres. A History of Violence no deixa de ser un guió senzill filmat com un film de sèrie B. Però com que assumeix aquest rol sense cap…
