Kuu!

Afegint-me a l’onada cronològica-obsessiva que recorre internet, aquí van les 10 pel·lícules que he vist aquest 2010 i que crec que són prou importants com per poder-les nombrar en un recompte d’aquest tipus. No em demaneu ordenar-les, prou feina he tingut per deixar-ne només deu, a mode de pel·lícules de principi anual-personal, obviant una quantitat enorme de meravelles.

Bienvenido Mr. Marshall
El principal mèrit de Bienvenido és haver-me agradat cosa bèstia, malgrat tots els prejudicis que li anaven en contra. I el més refomut de tot és que s’ho mereix.

Naisu no mori: The First Contact (Funky Forest)
Quan penses en japonesos, normalment ja hi ha un caire #random en tot el que pugui sorgir del seu pensament malalt. Doncs bé, Funky Forest supera en tots els aspectes tot el que qualsevol persona sensata d’aquest món pugui esperar. I això #mola.

Rare Exports
No sóc gran amant de les tradicions nadalenques i menys encara d’aquesta cosa horrible que és el Pare Noel, i per això mateix quan algú monta una pel·lícula pensant que aquest engendre de la Coca-Cola és un ésser terrorífic, òbviament m’atrau sobremanera. I si a aquestes banyes gegantines li afegim molta diversió i finlandesos curiosos, tot esdevé una barreja a recordar.

Rubber
Cert. Té altibaixos importants i si bé no puc condecorar-la amb la medalla a l’honor, la condecoraria tan sols a la de l’originalitat. Però amb la boca petita i perquè en Pere no em senti diré que mola. Perquè un pneumàtic que té consciència pròpia i peta caps mola. Coses d’aquest món imprevisible.

Sound of Noise
Sound of Noise també entra dins el grup del dubte, però va entrar al moment perfecte amb l’argument que feia falta. Original, sorprenent i molt, molt agradable de veure.

Stalker
Una d’aquelles joies russes que quan la mires et preguntes per què encara no l’havies vist mai. I des d’aquest pensament fugaç, que tot em sembla la Zona.

The Expendables
Bum! Cabum! Splash! Traca-traca-tra!! Buuuuum! Yeah!!

Tiro en la cabeza
Que en Jaime Rosales és un director especial ho sabem de sobres, però que s’atreveixi a posar la seva mirada a algú que apareix a algun lloc i pensa que algú és l’algú que ha de ser sense que jo, l’algú que hauria de saber de què van les coses, acabi de necessitar entendre de què va aquest algú, és fascinant.

Toy Story 3
Quan esperaves que amb la tercera féssin quelcom semblant a un Bambi 2, afegint unes cançonetes agradables i una mica més d’il·lusió infantil per agafar només als més petits amb ànsies de devorar metratges acolorits, apareix Pixar i ens torna a deixar amb un pam de nas. Cabrons.

Valkoinen Peura
I la sorpresa de l’any. Una història sobre bruixes que esdevenen vampirs, o vampirs que esdevenen rens. O quelcom semblant en uns paisatges finlandesos impressionants que t’agafen i no et deixen anar.