Sitges 2012: La fi del món
Els dies que es descobreixen motius i imatges del Festival de Cinema de Sitges són grans dies. Com avui. Dies que no podem amagar la nostra joia i emoció quan ens diuen que l’excusa d’aquest any és ni més ni menys que la fi del món. Destrucció. Esperança.
Ens encanta.
En un any on no parem ni pararem de sentir anuncis apocalíptics per totes bandes l’elecció no podia ser més senzilla ni més adequada. La propera vegada que ens arribi l’economista mediàtic amb proclames sobre l’enfonsament de la societat tal i com la coneixem li podrem replicar que té tota la raó, que l’apocalipsi començarà el dia 4 d’octubre. I millor encara, quan el darrer expert de barra de bar en simbologia maia ens alerti de la fi del món li podrem etzibar sense reserves que nosaltres hi serem.
Però ep, que la cosa no s’acaba aquí. Fins i tot això és millorable: Tarantino. 20 anys de Reservoir Dogs.
Estem que no hi cabem en nosaltres mateixos d’alegria.
