Kuu!

La indústria del cinema remena milers i milers de milions, i tenint en compte que les pel·lícules es fonamenten en una idea argumental general que es pot destrenar d’una manera o altra, és normal que les bones idees que puguin generar interès entre els espectadors vagin ben buscades i hi hagi hòsties per aconseguir-les.

Perquè en un món que sovint sembla dominat per la repetició, les seqüeles, adaptacions, remakes i reciclatges diversos, tenir un punt de partida interessant i en més o menys mesura innovador pot ser un fet que ajudi a vendre entrades i, en definitiva, a guanyar diners. Sovint ens trobem que amb poc temps de diferència, pràcticament alhora, sorgeixen propostes sospitosament semblants, d’una semblança tan sospitosa que costa creure que sigui fruit de l’atzar. Intentarem llistar-ne alguns dels casos més flagrants.

The Illusionist (2006) & The Prestige (2006)

el resum consens: un il·lusionista del segle XIX es bolca en els seus trucs fins les darreres conseqüències.
ens fa sospitar: la màgia no és precisament un tema poc treballat, al cinema, però quan es van estrenar dues pel·lícules centrades en il·lusionistes i ambientades al segle XIX amb un mes i mig de diferència força gent va aixecar les celles.
raons contràries: mentre que la primera és tractada com un thriller centrat en un crim, la segona es basa en la batalla entre dos professionals que ho donen tot per la seva passió.
veredicte: mentre pugui gaudir d’un tros de pel·lícula com The Prestige la veritat és que me la pela molt quina de les dues anés primer i si alguna d’elles va copiar l’altra.

The Descent (2005) & The Cave (2005) & The Cavern (2005)

el resum consens: un grup d’espeleòlegs investiguen una cova on hi ha més éssers dels que inicialment imaginaven.
ens fa sospitar: quines possibilitats hi ha que amb pocs mesos de diferència surtin dues propostes de terror ambientades en una cova inexplorada on hi ha monstres assassins? Doncs que en siguin tres!
raons contràries: l’origen dels monstres ens els tres casos no té absolutament res a veure, i els relats també, tot i partir d’un punt comú, acaben divergint de manera important.
veredicte: aquí només hi ha un monstre. The Descent es menja les altres sense esforç.

Mission to Mars (2000) & Red Planet (2000)

el resum consens: una missió tripulada a Mart hi troba més coses de les que esperaven.
ens fa sospitar: tot i que els darrers anys l’interès sembla que s’ha anat refredant, durant els anys noranta i bona part de la primera dècada dels dosmil es van girar els ulls a Mart com a objectiu imminent de les missions espacials tripulades. Fruit d’aquest interès van sorgir, amb només sis mesos de diferència, aquestes dues pel·lícules d’astronautes al planeta veí.
raons contràries: en aquell moment Mart es trobava en boca de tothom, no calia anar a robar la idea enlloc.
veredicte: la missió de la Mars Pathfinder va fer que fos qüestió de temps l’arribada d’una gran producció centrada al planeta vermell. O dues.

Infamous (2006) & Capote (2005)

el resum consens: biopic d’en Truman Capote, donant especial rellevància al període de creació de la seva obra més perduradora.
ens fa sospitar: l’any 2006 es complien 82 anys del naixement d’en Truman Capote. 22 de la seva mort. 40 de la publicació de In Cold Blood. Quina efemèride devien celebrar els productors d’aquests dos biopics solapats?
raons contràries: en plena febre dels biopics, el de la figura d’un dels autors americans més interessants havia d’arribar tard o d’hora.
veredicte: potser estava cantat que tard o d’hora arribaria la pel·lícula centrada en aquest personatge, però l’enorme solapament en tots els sentits de les dues generen sospites bastant més que fundades.

Volcano (1997) & Dante’s Peak (1997)

el resum consens: un volcà es desperta i destrueix coses i cases.
ens fa sospitar: volcans, aquelles fonts de destrucció que s’han vist desbocades a Volcano, a Dante’s Peak i a… a…
raons contràries: el que ens fa pensar que les dues pel·lícules es van originar de manera totalment independent és…
veredicte: culpables. I me la pela molt quina sigui més culpable de les dues.

Deep Impact (1998) & Armageddon (1998)

el resum consens: un meterorit s’acosta amb la molesta intenció de destruir-nos el planeta.
ens fa sospitar: els astrònoms coincideixen en donar una baixa probabilitat al fet que un meteorit no detectat entri en ruta de col·lisió amb la Terra en un futur immediat. Dos impactes en dos mesos de diferència? Ehem…
raons contràries: l’enfoc en els dos casos és clarament diferent, amb una donant prevalença a les relacions personals i al sentimentalisme i l’altra al nombre de coses que s’aconsegueixen fer explotar.
veredicte: en qualsevol discussió jo sempre em posaré al bàndol d’en Bruce Willis. Però també em posaria al bàndol contrari a en Michael Bay. Oh. Merda.

Wyatt Earp (1994) & Tombstone (1993)

el resum consens: en Wyatt Earp, amb els seus germans i un amic, aturen uns bandits en un tiroteig a l’OK Corral.
ens fa sospitar: a veure, com ho diria… en Wyatt Earp, amb els seus germans i un amic, aturen uns bandits en un tiroteig a l’OK Corral?
raons contràries: no computa.
veredicte: preteneu fer-me escollir entre en Kurt Russell, en Val Kilmer i en Sam Elliott a les ordres del director de Cobra i Rambo II, i en Kevin Costner? Una mica de seriositat, senyores!

Antz (1998) & A Bug’s Life (1998)

el resum consens: una formiga ha de salvar la seva colònia.
ens fa sospitar: l’any 1998 Pixar començava a apuntar tot el seu potencial, mentre que Dreamworks apareixia per reclamar una posició preferent al panorama de l’animació. Hi ha alguna manera millor de fer-ho que trepitjar la feina del rival?
raons contràries: mentre que A Bug’s Life se sostenta sola amb la seva història (més o menys afortunada, això ja seria un altre tema) Antz ha de recórrer a un grup de veus espectacular, en un cartell que liderat per en Woody Allen inclou noms del calibre de la Sharon Stone, en Sylvester Stallone, en Dan Aykroyd, l’Anne Bancroft, en Danny Glover, en Gene Hackman, la Jennifer Lopez o en Christopher Walken. En voleu més?
veredicte: tot i que personalment prefereixo (i amb molta diferència) Antz, aquí em decantaria per donar-li el mèrit de la idea original a A Bug’s Life. Ho trobo tan senzill com pensar en qui copiaria a qui en cas necessari.

Saving Private Ryan (1998) & The Thin Red Line (1998)

el resum consens: la segona guerra mundial explicada amb extrema magnificiència.
ens fa sospitar: dos noms de primera fila, cadascun per les seves raons, donant la seva visió del conflicte bèl·lic més gran de la història.
raons contràries: cada any sorgeixen un munt de pel·lícules que d’una manera o altra afronten aquest període crucial de la història mundial. A més, l’enfocament divergeix massa com per poder considerar que una d’elles copia directament el plantejament de l’altra.
veredicte: innocents per manca de proves.

The Abyss (1989) & Deep Star Six (1989) & Leviathan (1989) & The Rift (1990)

el resum consens: una missió submarina a les profunditats es troba amb un enemic que no poden combatre.
ens fa sospitar: monstres sota aigua que no són piranyes voladores.
raons contràries: en alguns casos, sobretot el de The Rift semblaria tractar-se d’una còpia posterior feta en una setmana després de veure’n alguna de les altres, més que no pas d’un cas d’espionatge industrial. A més, The Abyss s’allunya bastant del terreny que trepitgen clarament les seves (en aparença) perseguidores.
veredicte: després de The Terminator i Aliens el nom Cameron cotitzava bastant, de manera que havia de resultar bastant temptador anar-hi a rebuf. A més, la fixació que ha demostrat posteriorment amb l’ambient submarí ens dóna un sospitós clar d’haver fet el guió en primer lloc.

The Truman Show (1998) & EdTV (1999)

el resum consens: la vida d’un home és filmada les 24h per un exitós programa de televisió.
ens fa sospitar: abans de l’arribada del Gran Germà a ningú li havia passat pel cap que la vida normal i avorrida de qualsevol energumen pogués resultar interessant. Pot ser, que de cop tanta gent hi trobés el potencial?
raons contràries: les dues cobreixen territoris massa diferents com per tenir una concepció única.
veredicte: me la pela, tenint clar que només he tingut i tinc interès en veure’n una de les dues.

The Lost Boys (1987) & Near Dark (1987)

el resum consens: un adolescent és víctima d’una colla de vampirs.
ens fa sospitar: després de veure els vampirs com una cosa passada de moda i bastant avorrida, el mateix any ens arriben dues pel·lícules que intenten reformular el gènere acostant-lo a una nova generació.
raons contràries: els vampirs com a gènere es troben condemnats a reaparèixer regularment, de manera que era només qüestió d’estadística que dos plantejaments similars coincidissin en el temps i l’espai.
veredicte: les dues aproximacions resulten igual d’exitoses en el seu objectiu de rejovenir el gènere vampíric, i es poden remirar de manera igualment agradable vint-i-cinc anys després, de manera que resulta poc menys que irrellevant.

Lambada (1990) & The Forbidden Dance (1990)

el resum consens: intentem posar la lambada com element central de noranta minuts de pel·lícula.
ens fa sospitar: collons, si fins i tot les dues es van estrenar el mateix dia!
raons contràries: al voltant de la l’any noranta, aprofitant la febre pel ball aquest, es van filmar un mínim de quatre pel·lícules titulades Lambada. Quatre!
veredicte: pensar que es van copiar la idea seria sobrevalorar la capacitat mental d’algú capaç de centrar una pel·lícula en la lambada.

Twister (1996) & Tornado! (1996)

el resum consens: uns científics que es dediquen a perseguir tornados en tot-terrenys.
ens fa sospitar: els perseguidors de tornados no havien sigut precisament objectius habituals del cinema, i una vegada passat el moderat impacte de Twister no ho han tornat a ser.
raons contràries: mentre que Twister és clarament un producte amb ànima de blockbuster de primera línia les intencions de Tornado! són molt més humils, dirigint-se al mercat televisiu amb una estrella de sèrie B en cap.
veredicte: a diferència del cas de Robin Hood, Tornado! va ser en tot moment i lloc un projecte dirigit a la televisió, de manera que tot i que aparegués poc abans tot sembla indicar que es va limitar a copiar la idea de Twister.

Robin Hood (1991) & Robin Hood: Prince of Thieves (1991)

el resum consens: una altra adaptació de les aventures de’n Robin Hood.
ens fa sospitar: després de gairebé vint anys sense una adaptació de primer nivell, n’arriben dues de cop, amb dies de diferència.
raons contràries: tot i la presència de l’Uma Thurman, la primera es va retreure en benefici de la segona, com a mínim als Estats Units, i no es va arribar a estrenar als cinemes (a Espanya sí que es va estrenar, dues setmanes abans).
veredicte: l’enorme èxit de taquilla de la versió protagonitzada per en Kevin Costner va convertir en estèril qualsevol debat sobre qui anava primer. A més, es tracta d’un personatge clàssic revisitat mil vegades abans i que serà treballat mil vegades en el futur. Tràgiques coincidències que s’emporten l’Uma Thurman per davant.