Kuu!

Suposo que ben poca gent esperava, al mil nou-cents cinquanta-quatre, que cinquanta-set anys i vint-i-vuit pel·lícules més tard, en Godzilla gaudiria l’estatus que té ara mateix. Pràcticament conegut pel món sencer, se li poden aplicar tota mena d’adjectius i resulta realment difícil no mirar-se’l amb simpatia.

Des d’un inici on resultava poc més que una imparable màquina de destrucció, i on era ben senzill reconèixer-hi el (fundat) temor atòmic japonès, el “personatge” d’en Godzilla va anar patint una evolució que el va fer cada vegada més amistós, fins convertir-lo en un protector del Japó. Posteriorment en Godzilla seria recuperat i reinventat un parell de vegades, una durant els anys vuitanta i una al tombant de segle, acostant-lo temporalment al monstre devastador i terrorífic dels seus inicis. L’evolució del Godzilla personatge donaria per un parell de llibres, i si aquí podem presumir de dues coses seria d’humils i mandrosos, de manera que ho deixarem per algú altre.

Però a part de l’evolució psicològica i conceptual del personatge, és inevitable una evolució paral·lela visual i estètica. I amb això sí que ens hi atrevim, i encara més ara que acabem de caure de ple a l’estiu. A continuació podeu fer un repàs visual de com ha anat canviant en Godzilla des del seu naixement fins la seva darrera aparició a les pantalles.

Però en Godzilla no ha aparegut només a les vint-i-vuit pel·lícules centrades en ell i produïdes per Toho, sinó que ha sigut aprofitat per d’altra gent. Us en deixem tres exemples, la seva versió americana (en la qual la majoria de la població mundial i la totalitat del poble japonès nega que hi surti en Godzilla) i dues aparicions estel·lars, una en un curt d’animació que us recomanem ferventment i una altra en una seqüència onírica d’una altra pel·lícula japonesa.