300
He caigut en la temptació. Ha sortit el DVD i m’ha atret de tal manera que ha aconseguit fer-me gastar una quantitat exagerada de diners en una mica de plàstic mal dissenyat (per què la portada ‘edición dos discos’ té aquella línia vermella que la fa tan lletja?).
Però parlem del que és bo de veritat. Fa molt poc que existeixen adaptacions de còmic com ho és aquesta. Magnífiques translacions que en respecten l’estètica i la màgia; tot i que suposo que no és casualitat que hagi estat amb les novel·les més visualment impactants de Frank Miller.
A 300, l’aire té tanta densitat que es pot palpar, les escenes tenen tanta intensitat que mantenen el ritme perfecte per a sentir-te absorbit per la història. És veritat, hi ha sang, fetge i tot el que queda entremig. Però a la pel·lícula s’ha fet un esforç per incorporar amor! (qui es queixa de tot allò, que pensi que s’hi han esforçat, potser massa).
En fi, que és veritat, és violenta a més no poder. Tot i que els grecs eren violents, les guerres són violentes, i els còmics encara ho fan més impactant.
En fi, brutal.
