Insensibles
Reviure els malsons de la Guerra Civil.
Sightseers (Turistas)
Museus, paisatges, sang, amor.
Un amigo para Frank
Frank Langella, Susan Sarandon i un robot
The Lords of Salem
Torna en Rob Zombie
D’A 2013. Valoració
Frances Ha. La Pirogue. Otel·lo. Djeca.
No sé la raó per la qual Tales from the Crypt no m’ha dit mai res. Mentida, sé que és perquè no ho vaig mirar quan m’hauria tocat fer-ho, però no sé dir si és perquè va arribar massa tard per mi a les televisions estatals o simplement perquè ho feien en algun canal que jo mai mirava. Sigui com sigui, quan vaig descobrir les històries del guardià de la cripta ja era massa tard com perquè em despertessin el menor interès.
Però com que tinc una debilitat manifesta per les històries curtes de terror no puc evitar mirar-ho amb certa simpatia, tot i que el component còmic i infantil m’hi sobra. Només així s’entén que hagi acabat arribant a les meves mans i retines aquesta primera adaptació cinematogràfica. Filmada a mitjans anys noranta, el fet que el primer públic de la sèrie ja s’havia fet una mica gran queda ben patent de bon inici, ja que abans de la marca dels deu minuts ja hi podem gaudir un bon parell de mamelles, un cadàver dissolt en àcid que torna a la vida per venjar-se i un cotxe explotant de manera visualment entretinguda. En els adolescents la vida avança a ritme caní, cada any adolescent són set anys humans, de manera que entre el 1989 i el 1995 hi havia una eternitat.
Demon Knight s’allunya de la sèrie de televisió en en el fet que es tracta d’una única història d’hora i mitja, en lloc de les tres o quatre de curtes que hauria esperat. A més, tot i la seqüència inicial servida a mode d’introducció, s’allunya bastant del territori del terror acostant-se més a la fantasia tot i centrar-se en dimonis o monstres interdimensionals. Amb bones escenes repartides aquí i allà, tot i que tot plegat resulti molt formulaic i no aporti gaire res, es deixa veure de manera bastant més que agradable. Sobretot si em feu cas i us foteu un parell de cerveses abans de començar i dues o tres més mentre la mireu. Però més agradable encara és trobar-se Pantera, Megadeth i Machine Head als crèdits.
Insensibles
Més enllà de l’exasperant recurrència a la Guerra Civil, tema ubic tant al cinema català com a l’espanyol, la naturalesa d’un conflicte proper i cruent com aquest té un potencial enorme per servir de…
Resident Evil: Retribution
Per molt que m’hi esforci sóc completament incapaç d’argumentar què m’ha fet veure totes les pel·lícules de la saga Resident Evil que s’han fet i desfet al voltant de les meritòries cuixes de la…
Los Ilusos
De manera general en tots els àmbits em toca de manera bastant molesta els collons quan algú es fot a pontificar com si valgués la pena que tot el puto món escoltés la seva opinió formada…
Grizzly II: The Concert
Hi ha ocasions en les quals la història associada a les pel·lícules és bastant més interessant que la pel·lícula en si. Suposo que ja haureu deduït que si Grizzly II (The Concert / The…
Sightseers
Resulta d’allò més reconfortant veure com algú se’t guanya el respecte a base de bona feina, sense estridències i de manera discreta. Ja em va passar amb el Dog Soldiers i el The Descent…
Space Truckers
Rollergator
Ali
Crawlspace
Iron Man 3
Room 237
Stoker
Tiny Furniture
The Imposter
Star Trek: The wrath of Khan
The Cosmonaut
Everyday
Cum Mi-am Petrecut Sfarsitul Lumii (Com Vaig Celebrar la Fi del Món)
Frankenstein Meets The Space Monster
Hillside Cannibals
Otel·lo
Frances Ha
Djeca (Nens de Sarajevo)
Wasteland
Kauwboy
La Pirogue (La Pastera)
Tango libre
To Agori Troei to Fagito Tou Pouliou (El Noi que Menja Escaiola)
Leones
All Good Things (Totes les Coses Bones)
Les Gouffres (Els Avencs)
Perfect Sense
Berberian Sound Studio
hi ha un moment per cada cosa i cada cosa té el seu moment, i si parlem de mirar cinema d’autor, de risc i de pel·lícules de petit format i gran recompensa, sens dubte…
El Festival Internacional de Cinema d’Autor de Barcelona pot presumir d’iniciar la seva tercera edició amb el seu objectiu principal ben acomplert, ja que quan aquest dijous pugi el teló ho farà com a…
10:00 Il Bisbetico Domato (El Solter Domesticat, 1980) VOSE Quan en Jordi va veure aquesta comèdia, sospito que italiana en massa sentits, es va contagiar del moviment de malucs d’en Celentano i es va…
Tot just acabar la Marató Numèrica els estimats líders suprems de la República Democràtica Popular de Kuu! van decidir en comissió executiva que no es podia deixar passar un any sencer entre maratons, de…
Després de tres rondes de votacions on heu escollit una, dues i tres pel·lícules amb les quals fer ballarugues el proper 13 d’abril a partir de les 10 del matí a la Sala Municipal…
Ja us esteu posant en forma per les 24 hores de ballarugues del dissabte 13 d’abril a la Sala Municipal de Bàscara (plaça major, 2 – l’Empordà – localització – esdeveniment Fb)? Per anar…
El dia 13 d’abril volem fer ballarugues amb vosaltres. Les farem a la Sala Municipal de Bàscara (plaça major, 2 – l’Empordà – localització) durant 24 hores, començant a les 10 el matí del…
Només un mes després de la darrera marató ens plau d’iniciar la ronda de votacions que us permetrà escollir part de la programació de la propera Primera Gran Marató de Ballarugues, que tindrà lloc…
Un any després de passar-nos-ho teta al sofà de casa amb la segona edició del primer festival de cinema online de l’estat, tornem a preparar-nos per gaudir de l’Atlántida Film Fest, l’aposta de Filmin…
Tota història necessita un heroi, un protagonista que hagi de vèncer un antagonista. El caràcter heroic pot ser més o menys difús, i l’enemic a vèncer pot ser d’infinites naturaleses, tant físiques com abstractes….
